Tinc sentiments trobats. El proper dissabte 28 de maig a Wembley s’enfrontaran dos dels tres equips dels meus amors: Manchester United i FC Barcelona. Malgrat totes les acusacions que hi ha a la meva contra, jo era fan d’aquests equips fins i tot abans de convertir-me en aficionat dels Pumes de la Universitat. Del United, des d’aquella tombarella fantàstica a la Final de la Champions League del 98/99 contra Bayern Munic (“La Mort en un Minut”) al mateix Camp Nou de la ciutat comtal, amb els agònics gols de Sheringham i Søilksjœr. Dels catalans, fins i tot vaig estimar els seus colors abans que els anglesos.
Així, dissabte s’enfrontaran per segona ocasió en un lustre a la Final del torneig més important d’Europa. L’ocasió anterior va vèncer Barcelona, però amb un partidàs que Manchester United no va saber definir. La moneda està en l’aire, i encara que jo em vaig content amb qualsevol que guanyi, ja siguin els diables vermells de Chicharito o els catalans de Puyol, una cosa sí és segura: veurem una batalla entre els dos millors equips de futbol del món.
